Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 25 d’abril del 2012


Cimera de Durban

El 28 de Novembre de 2011 es va donar lloc a el començament de la cimera de Durban la qual va estar feta per de nou després del fracàs de Copenhaguen intentar normalitzar els gasos nocius de l’atmosfera i aturar el canvi climàtic. A la prèvia de la cimera, ja es veien les dificultats que tindria, com per exemple la abstinència al tractat de Kyoto de els països més contaminants com són els Estats Units, la Xina o la Índia. Un altre problema és que els plans que s’havien aplicat anteriorment i els que es volen aplicar estan molt lluny del que els climatòlegs creuen que és l’indicat. A part de tot això també hi ha països què fins i tot havent signat i aprovat Kyoto degut a la crisi no poden continuar respectant-lo, degut a la crisi mundial. La conclusió què és va poder treure de la prèvia és que, sense cap dubte, aquesta cimera seria igual de complicada com la de Copenhaguen per aconseguir algun tractat, però s’esperava que s’ aconseguís més que a la cimera anterior.

Quan ja va començar la cimera, quasi tal com es preveia, ja que la Xina no volia perdre els beneficis que havia produït l’any passat, que eren molts i tot això gràcies a l’industria i a costa de malmetre l’atmosfera. Aquest cas, apart de el mal que fa, s’enverina més al saber que altres països podrien seguir els passos de la Xina ja que podria ser una sortida a la crisi econòmica, però que a llarg termini ens pot sortir car. Per altra banda continuava el desacord amb de la UE, la qual havia ofert molts tractes amb els països que estan fora de Kyoto, i els principal contaminadors mundials, però a la vegada, les exigències de la UE són les principals motivadores de les esperances que encara estaven posades en Kyoto. Al haver passat ja un dia de cimera les vistes és van concentrar més en els països pobres en els que el 95% de les morts a causa del clima són a països pobres, els quals tampoc van voler acceptar cap tracte que servis molt ja que la pèrdua econòmica seria important.

La cimera és va complicar encara més quan va entrar el tema del fons verd, un fons el qual hauria de tenir 100.000 milions de dòlars al 2020 per combatre el canvi climàtic. Les principals objeccions tornen a ser les dels països més rics com EU o Aràbia Saudita o pel contrari els més pobres com Veneçuela. El problema d’uns és els diners que perdrien amb les mesures que s’adoptessin així que no volen ajudar a que això és completi, per tant, volen retardar el màxim possible el fons verd o fins i tot bloquejar-lo. Fins i tot amb aquestes complicacions la ONU és optimista i ja està pensant amb com serà el pròxim tractat de Kyoto abans fins i tot de que se sàpiga si hi haurà un segon tractat.

Quasi al final de la cimera, és comença a veure algun avenç quan la Xina ha dit que acceptarà un nou tractat de Kyoto amb les seves condicions i sempre i quan no freni la seva evolució econòmica. Per altra banda està el desastre de que Canadà, Rússia i Japó diguin que no acceptaran el nou tractat de Kyoto si els EU no l’accepten, i això és preocupant ja que els EU no semblen molt disposats a canviar la seva postura i acceptar el tractat. De moment el millor de la cimera ha sigut els petits avenços que ha proposat la Xina i que poden ajudar a la resolució d’aquesta decisiva cimera per el canvi climàtic.
A molts pocs dies perquè arribi a la seva fi la cimera de Durban el principal problema continua sent els Estats Units i la seva mania per mirar sempre més enllà del 2020 i sense fer res ara, el que fa que, per ara, el pacte amb els EU estigui més lluny que mai. Per altra banda, la Xina que ha agafat lideratge al ser un país molt contaminant que està obert a fer tractes. També es continua parlant del fons verd però aquesta vegada amb menys inconvenients. A partir d’ara haurem de veure les ultimes novetats de Durban, si es que finalment hi ha alguna.

Ara, el debat està al carrer i es sobre si la Xina té el dret a considerar-se un país pobre, les xifres diuen que no, més be tot el contrari, però el representant de Xina a Durban s’encabeix a dir que el seu país és pobre. Això és significatiu, ja que el que la Xina vol fer és fer creure que és un país pobre per poder contaminar més i per continuar en evolució. El que no s’entén, és com un país com la Xina ‘pobre’ sigui la 2a potència mundial després dels EUA. Per altra banda dins de la cimera, els països rics, s’estan donant conte de que els països pobres, no saben el que és l’escalfament global, i que ells només saben la pura lògica com que se’ls desborden els rius si plou.

Ja en la prorrogació de les negociacions, tant la Xina com els EUA és neguen a retallar el consum de CO2 abans del 2020, també altres països com la Índia s’han negat a negociar abans del 2020. El fort desacord de la UE amb els països que es neguen a pactar van prorrogar les negociacions fins la matinada. L’estratègia de la UE era sense cap dubte, pactar amb els països africans per així convèncer les grans potències de pactar. Però al veure l’esborrany que va presentar Sud-Àfrica, ja es preveia el gran desastre climatològic que seria, ja que fins al 2020 quasi ningú mourà un dit per el planeta.

Ja passada la pròrroga la cimera sembla que s’allarga un dia ja que han estat parlant desesperadament, per al menys, tenir un tracte de continuar parlant en una altra cimera. Per altra banda, de manera desesperada Sud-Àfrica ha presentat un esborrany de tracte, cosa que serviria si no fos per les crítiques de la UE al dir que aquest tracte està ple d’inflexions. Finalment sembla que tot i degut als esforços de molts per prorrogar aquesta cimera, fins al 2020 no succeirà res extraordinari.

Finalment, en els últims moments s’han pres mesures que no alegren molt i que són insuficients com la de reduir el temps de tracte al 2015, la decepció envaeix Durban i el nou tractat tindrà que esperar, molts asseguren que si els polítics no veiessin les cimeres com una càrrega, les cimeres ja haurien donat resultat, però de moment tindrem que esperar a la pròxima cimera climàtica.

divendres, 17 de febrer del 2012

La cimera de Copenhague

La cimera de Copenhage (celebrada entre el 7 i el 18 de desembre del 2009) va ser una cimera per corroborar el protocol de Kyoto, millorar-lo i influir nous països en aquest protocol, també va ser la cimera més important que la O.N.U ha convocat mai. La cimera de Copenhage va ser per a casi tots insuficient ja des de el principi dons es va dir k ja no hi hauria un nou tractat millor que el de Kyoto i a mes després les millores van ser molt poques. Estats Units (país al marge del protocol de Kyoto) va prometre reduir gasos en un 3-4% respecte al 1990 i a no abusar tant dels combustibles fòssils, cosa molt insignificant quan la UE volia que tots els països redueixin en un (com a mínim) 20% al 2020 respecte a 1990. Altres països com Xina ha promès limitar la contaminació però no ha donat un percentatge concret per lo que no se li dona molta credibilitat (entre EEUU i Xina fan el 42 % de la contaminació total avui dia). També es va procurar en aquesta cimera que els països pitjor econòmicament poguessin abaixar la contaminació però no ho van fer degut a la gran quantitat de diners que perdrien. El que és va poder veure clarament a la fi de la cimera va ser que a tots els importava bastant més els diners que la pujada de temperatures i el conseqüent efecte hivernacle. Un altra cosa per la que la gent va quedar molt decepcionada de Copenhage va ser perquè s’esperaven grans coses com reduir la contaminació en un 85 % per al 2050 i han acabat per no afegir quasi res al protocol de Kyoto el qual caduca en 2012.

dimarts, 3 de gener del 2012

informació sobre el protocol de kyoto

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'(ONU). Va signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 %. L'11 de desembre de 1997, els països industrialitzats es van comprometre en la ciutat de Kyoto a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Hi ha alguns països com estats units que es neguen a seguir aquest protocol. El Protocol de Kyoto va entrar en vigor l'any 2004 per tots el paisos i estats que van firmar-lo. Després de la cimera de Kyoto hi han hagut dues cimeres més per intentar reduir la contaminació i l'efecte hivernacle arreu del món.